Anàlisi obra renaixentista (Naixement de Venus).

El naixement de venus, és una obra pictòrica on s’hi pot observar una dona nua amb un cabell llarguíssim que li tapa el pubis. A la seva esquerra hi ha Zéfir (déu del vent de l’oest) i Clòris (pàl·lid) i a la seva dreta la deesa de la primavera (Flora).
El va pintar Sandro Botticelli l’any 1485. Al principi es localitzava a Vila di Castello, actualment a Galleria degli Uffizi (Florència).
Estava prohibida la representació d’aquesta obra en la seva època, la mateixa en la que estaven en plena guerra política

En aquesta pintura hi apareixen quatre personatges, i explica una història. Representa la terra el mar i l’aire.
El suport utilitzat és un llenç de 285,5 x 184 cm, la tècnica pictòrica és el tremp.
Aquesta pintura té molta vivacitat gràcies als seus colors clars i expressa molt de moviment, per els gests... sobretot perquè els tres personatges que envolten a Venus estàn suspesos en l’aire.
Sando Boticelli en va fer més d’ella i de la mateixa temàtica.
El tema és mitològic, l’objectiu de l’autor era representar irrealitat en la seva obra i explicar una història.
Va pintar-se per encàrrec d’un membre de la familia Medici, per decorar un dels seus palaus d’oci en el camp. És una pintura figurativa. Dóna sensació de força però a la vegada de debilitat, també d’inestabilitat...
Vol transmetre irrealitat. És una història irreal explicada en una pintura.

Anàlisi d'una obra neoclàssica (La noia de la perla).

Aquesta obra pictòria s’anomena La noia de la Perla i si veu una noia amb una perla d’arrecada. Va ser pintada l’any 1665 pel pintor Johannes Vermeer. Actualment es troba situada al Museu Mauritshuis, La Haia. És una de les seves obres més famoses, la model d’aquest quadre és d’identitad descuneguda, per desgracia. Ella vesteix una jaqueta de tonalitats brunes i groguenques en la qual sobresurt el coll blanc de la camisa,
i cobreix el seu cap amb un turbant blau del qual cau un drap d'intens color
groc, creant un contrast cromàtic. La gran perla que li ha donat nom adorna la
seva orella, recollint el brillant reflex de la llum que n'il·lumina el rostre.
És una pintura a l’oli amb un suport de tela blanca. El fons de l’obra és
totalment negre per resaltar a la noia i a la perla que duu posada. Per
lexpressió de la cara de la noia poden persebre que està en repós. L’obra te com
particularitat, l'expreció de la cara de la noia. És destil neoclàssic. En un
principi no tenia cap finalitat però a acabat sent la portada d'un llibre. Té
com a simbologia la gran perla que li ha donat nom i que  adorna la seva orella,
recollint el brillant reflex de la llum que n'il·lumina el rostre. Ens transmet
sensació d’inseguretat. Com a conclusió podem dir que va ser un gran mèrit per l’autor , ja que el llibre, el qual l’obra n’és la portada, ha triunfat molt.

Trencaclosques obra arquitectònica.

30 Pantheon

Trencaclosques obra escultòrica.

30 GVIJ

Trencaclosques obra pictòrica.

20 Fhsfdg

Tècniques pictòriques.

La pintura mural
La pintura mural al fresc consisteix en aplicar els colors dissolts en aigua de calç sobre el mur, que haurà d'estar preparat i humit.
Els colors s’han d’aplicar ràpidament perquè no poden haver rectificacions. I el secat és mol ràpid.

El fresc és constituït a partir de diverses capes.

Pintura al cavallet
Es diu al caballet perquè l'artista col·loca el quadre en un suport anomenat cavallet que pot ser de fusta, tela, paper, etc.

Pintura al tremp
S'usa aigua per dissoldre els colors i s'afegeix un aglutinant.
El seu suport és la pedra, fusta metall, cartró, etc. Però avans, s'hade preparar amb la imprima.

Pintura a l'oli
Com la mateixa paraula diu, s'utilitza oli per diluir els colors i s'aplica amb teles com el lli i el cànem.

La acuarel·la són substàncies solubles en aigua i goma aràbiga. La tècnica és treball amb colors transparents. Predomina el tema del pasiatge.

Tipus d'obres pictòriques.

Escultura Discobulus.

L’escultura escollida és: Discobulus (Discòbol), és un home completament nu, fent llançament de disc amb una de les dues cames flexionades, va ser creada l’any 455 a.C. El seu autor va ser Mirón de Eleuteras i aquesta obra està ubicada a Londres, en el British Museum. Aquesta època és la del màxim esplendor d’Atenes, quan la ciutat dirigeix la aliança militar de la lliga de Delos. La ciutat es gastava molts diners en escultures, sobretot la dels homenatges als vencedors atlètics. Aquesta estàtua representa moviment, té un disc a la mà dreta. Els materials utilitzats són Marbre i Bronze. La seva tècnica escultòrica és exempta, és a dir, es pot veure desde qualsevol punt. Fa 1,53m d’alt i té forma de zigzag, està dempeus. La escultura és monocroma i expressa moviment i força. És d’estil grec clàssic.
Miró trencà els canons de l’escultura arcaica però discobulus es veu molt influenciada per aquesta. El tema de l’escultura tracta sobre el moment decisiu d’un llençament de disc(ideal atlètic del poeta). Era destinat a ser exposat en públic, perquè tothom que havia guanyat un competició atlètica ho pogués veure. Els elements que té són trets del cos humà a la manera dels antic egipcis. Pèricles va ser qui l’encarregà, i anava adreçada al jove atleta Jacint, que morí en uns jocs dedicats a Apol·lo. Hi podem observar varies influències artístiques com: escultura arcaica, vasos de ceràmica pintats i estatues petites de bronze. Comunica sensació de força, seguretat, dinamisme, estabilitat. Com a conclusió podem dir que representa molt la època en la que es va fer.

Escultura de David.

Es tracta d’una obra on apareix un home nu, agafant un drap per darrere l’esquena i que està al costat d’una soca d’arbre. L’escultura va ser creada entre el 1501 i el 1504 per Miquel Àngel Buonarotti, i es troba exposada a la Galeria de l’Academia de Florència.
Es va crear en un context històric en que Itàlia es trobava en la segona guerra de Nàpols, per tant, vivien en les condicions pròpies d’una guerra, dures.
El material amb el que s’ha esculpit és el marbre. L’autor va passar directament d’uns estudis de preparació, on incluia esborranys i dibuixos, a esculpir la obra exempta dreta. Medeix uns 5’7 m d’altura, i es una obra que es troba en repòs i no està en tensió, ja que transmet tranquil·litat.
És una escultura monòcroma, es a dir, que només té un sol color i la llum és natural.
Està arrepenjat al peu dret, generant un “contrapposto” i fent que la part esquerra es balancegi cap a la dreta. El cap mira cap a l’esquerra mentre que els seus ombros estant orientats cap endavant.

Comparació de l’escultura de David amb la Pietat.

Els dos estàn en repòs, són monòcromes, exemptes, de marbre i es troben a Itàlia, però tot i això tenen algunes diferències, com ara que la pietat es una obra sedent i en grup i la de David no.

El tema es bíblic i te una finalitat només visual. Es va encarregar per la Òpera de Duomo de la Catedral de Santa Maria del Fiore de Florència. Va ser acollit com a simbol de la república de Florència d’avant l’hegemonia dels seus derrotats dirigents.
Es una escultura semifigurativa, perquè hi apareix només un tronc d’arbre, i això és un element de la realitat. Com a conclusió podem dir que l’escultura de David és una escultura en repós i que te un singnificat històric.

Tipus d'escultura.

Tècniques escultòriques.

• La talla en fusta: És senzilla, però molt presisa, s'ha d'anar amb compte de no tallar més del que es vol.

• La talla en pedra: És molt complicada ja que pesa molt i s'utilitzen eines més parilloses.

• El modelatge amb fang: Jo crec que és el més facil, ja que s'ha de anar afeigin trossos de fang i formant la forma desitjada i les eines que s'utilitzen no són gaire perilloses.

• L'escultura de bronze: Crec que és la més complicada ja que s'han de fer molts de passos i els materials i les eines són molt perillosos.

Anàlisi de la catedral de Notre-Dame.

Notre Dame, situada a París, va ser creada el 1191 per l’arquitecte mestre de Chartres. Va ser dedicada a la verge María (Notre-Dame és la forrma francesa de Nostra Senyora) i té simbologia cristiana. Es troba envoltada per les aigues del riu Sena.

La planta té forma de creu llatina orientada cap on surt el Sol i la constitueixen vint-i-una capelles i tres naus que no es distingeixen des de la façana i la nau principal és la de més altitud. En aquesta si situen les taules de l’Evangeli, i a la part Nord de la catedral hi ha un santuari.

Està creada amb pedra i el seu sistema constructiu és arquitrevat i voltat, constituint així l’estil gòtic de la catedral.
Com a finestres, hi podem trobar grans vitralls amb escenes de la Bíblia i són en forma d’arcs punxeguts. La rossassa que és la que més es veu està situada a la part central de la façana principal.
Hi ha quatre portes, però els tres portals principals són el de la Verge, el del Judici i el de Sta. Anne, i a part en el creuer Nord, hi ha la porta Roja.

Notre-Dame té bàsicament columnes i al sostre diverses voltes de creuer, i a la façana hi podem trobar bastantes gàrgoles, figures i escultures d’animals que als turistes els hi agrada fotografiar.

NOTRE-DAME

Anàlisi de la Sagrada Família.

La Sagrada Família és una de les catedrals més emblemàtiques de Catalunya, situada al centre de Barcelona. Va ser creada al 1882 per Francisco de Paula del Villar el qual va deixar-la
inacabada. L’obra va ser continuada per Gaudí el 1883 i no va deixar de treballar-hi fins a la seva mort. La catedral continuava incompleta i altres arquitectes es van atrevir a acabar-la seguint la idea original de Gaudí. La Sagrada Família té simbologia cristiana i l’exemple més evident d’això n’és el temple, que escenografia la vida de Jesús i la història de la fe.

Davant i darrera d’aquesta gran obra arquitectònica hi podem trobar dues places, la Plç. Antoni Gaudí i la plç. Sagrada Família. En canvi pels laterals està envoltada de pisos i estacions de metro que es podrien considerar relativament alts en comparació a l’edifici. Tot i això, l’ambient que envolta la Sagrada Família no ha canviat durant els darrers anys.

La planta té forma de creu llatina, per tan està orientada cap a Orient. La constitueixen tres capelles(Baptisteri, Glòria i Sacrament i Penitència) i cinc naus amb creuer de tres les quals tenen altituts diferents i es poden distingir des de la façana. La nau principal es troba entre la façana principal i el creuer. La façana principal està composta per una nau central i dos de laterals. La nau transversal uneix la façana del Naixament amb la de la Passió i està dividida en tres parts: els transeptes, el creuer i està coronada per cinc torres.
Conté una cripta, que és bàsicament una planta subterrània situada a sota de l’absis, la qual té forma semicircular i està formada per set capelles.
El claustres envolta el temple, i constitueix un espai entre les façanes, les sacristies(edificis administratius situats a les cantonades de la part Nord del temple) i les capelles.

Les parets constituides per pedra i formigó, igual que la resta de l’edifici, contenen nombroses finestres triangulars que segueixen les directrius dels paraboloides i algunes portes de grans dimensions.

En aquesta obra es feien servir bàsicament columnes de doble gir, hiperboloides, paraboloides, helicoides, conoides i el·lipsoides.

                                                        SAGRADA FAMÍLIA.