1. Els Antecedents 1890-1914
El període que va precedir la Gran Guerra, la coneguda com "Belle Epoque", es va caracteritzar per una creixent tensió entre les grans potències. La globalització econòmica i l'auge del colonialisme van incrementar les rivalitats. En aquest context, un seguit de crisis internacionals van ser conformant dues aliances enfrontades. L'assassinat de l'Arxiduc austríac Francesc Ferran a Sarajevo el juny de 1914 va ser l'incident que va desencadenar la primera guerra mundial.
La nova política exterior alemanya, la Weltpolitik, no explica per si sola el procés que va portar a la Gran Guerra. Per comprendre aquest camí cal que reparem en altres transformacions de fons que van alterar de manera decisiva el món que transitava del segle XIX al XX.
1.1. Les transformacions del canvi de segle i els conflictes entre les potències.
L'ascens dels Estats Units i Japó, va significar el pas d'un concert europeu a un concert mundial de potències.
El segon canvi va venir propiciat per les transformacions tecnològiques de la segona revolució industrial. El domini de les noves tecnologies i indústries va provocar una nova correlació de forces entre les potències. La cada vegada més poderosa Alemanya va començar a desafiar l'hegemonia britànica.
La tercera transformació la trobem en l'expansió colonial europea de finals del segle XIX. L'extensió dels imperis colonials va exacerbar la pugna per territoris i mercats entre les potències industrials europees. La competència no només es va donar per raons econòmiques. Sovint qüestions polítiques, geoestratègiques o de prestigi van estar darrere dels conflictes colonials.
1.2 La formació de les aliances 1893-1907
Bismarck havia construït una complexa xarxa de tractats internacionals l'element clau era la Triple Aliança (1882) que lligava Alemanya amb Àustria-Hongria i Itàlia. El principal objectiu del canceller alemany era el manteniment d'un “status quo” que ell considerava beneficiós per a Alemanya.
Es va generar una nova actitud a Alemanya, ambiciosa i agressiva. I això va desencadenar un procés de competència i desconfiança del qual van néixer dos blocs de potències la Triple Entente i la Triple Aliança, al voltant de les quals es van formar els blocs enfrontats en la primera guerra mundial. Entre aquests dos grans blocs hi havia un ambient d’hostilitat.
1.3. El camí cap a la guerra 1905-1914
Les crisis que van precedir al conflicte
Durant la dècada anterior a la guerra es van succeir quatre crisis internacionals que van marcar l'evolució cap al conflicte generalitzat.
·Dos van tenir com a escenari el Marroc en 1905-1906 i el 1911. Alemanya va desafiar l'hegemonia francesa en el territori, però va fracassar en el seu intent.
·Les altres dues crisis van tenir lloc en els Balcans. Després de la annexió austríaca de Bòsnia i Hercegovina (1908), la regió es va veure sacsejada per les guerres balcàniques (1912-1913).
L'ambient bèl · lic s'estenia per les diverses capitals europees.
La crisi definitiva: l'atemptat de Sarajevo (estiu de 1914)
El 28 de juny de 1914 el Arxiduc Francesc Ferran, nebot de l'Emperador Francesc Josep I i hereu al tron austro-hongarès, va ser assassinat a Sarajevo (Bòsnia). Un activista serbobosnià, Gavrilo Princip, membre de l'organització nacionalista sèrbia "La Mà Negra", va ser l'autor del magnicidi.
Aquest atemptat va desencadenar una fatal sèrie d'esdeveniments que va desembocar en la guerra. Heus aquí resumida la successió de fets que va portar a la guerra:
2. La guerra mundial 1914-1918
Al llarg del conflicte, diversos estats es van anar unint als dos blocs en conflicte. Les noves adhesions van tenir un paper clau a l'hora de definir el vencedor de la guerra. Aquests van ser els principals països contendents i l'any en què van entrar en guerra.
3. El nuevo orden tras la guerra: los Tratados de Paz
El anhelo de que el conflicto que concluía en 1918 fuera “la guerra que pusiera fin a todas las guerras” se reveló pronto como un sueño bien intencionado. Los tratados de paz que se firmaron en la Conferencia de París fueron unos tratados completamente fallidos que pusieron las condiciones para un nuevo conflicto general.
3.1. La Conferencia de París (1919)
El 18 de enero de 1919, los representantes de los países vencedores se reunieron en la Conferencia de París. Dirigieron unas negociaciones a las que se prohibió asistir los países derrotados.
3.2. Las posturas divergentes de los vencedores
Los representantes de los vencedores llegaron a París con sus propias aspiraciones que a menudo eran diferentes de las de sus aliados.
Los representantes de los derrotados no fueron invitados a la conferencia de paz. Los acuerdos, duramente negociados entre los vencedores y concretados en los diversos tratados de paz, les fueron presentados como un hecho consumado al que simplemente debían plegarse. Los alemanes, representantes de la recién nacida república de Weimar, firmaron el tratado de paz en Versalles el 28 de junio de 1919 tras ser amenazados con una invasión total de su país.
3.3. Los tratados de paz
Los países vencedores fueron firmando diversos tratados de paz con cada una de las naciones derrotadas: Alemania, Austria, Hungría, Bulgaria y Turquía.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada