Comparació del Realisme amb el Romanticisme.

REALISME:

• Moviment que intenta plasmar objectivament la realitat.
• S'estén a tots els camps de la creació humana encara que va tenir una importància especial a la literatura.
• En general, només fa referència a una certa actitud de l'artista enfront de la realitat, en la qual la plasmació d'aquesta no ha de ser necessàriament còpia o imitació, encara que sí ajustar-se a una certa visió generalitzada.
• L'objectiu del Realisme era aconseguir representar el món del moment d'una manera verídica, objectiva i imparcial.
• El Realisme no pot idealitzar.
• Característiques:

-L'única font d'inspiració en l'art és la realitat.

-No admet cap tipus de bellesa preconcebuda.

-L'única bellesa vàlida és la que subministra la realitat, i l'artista el que ha de fer és reproduir aquesta realitat sense embellir-la.

-Cada ésser o objecte té la seva bellesa peculiar, que és la que ha de descobrir l'artista.

ROMANTICISME:

• Dóna importància al sentiment.
• Caràcter revolucionari i trencador amb les convencions socials de l'època. La seva característica fonamental és la ruptura amb la tradició, amb l'ordre i la jerarquia dels valors culturals i socials imperants.
• Busca constantment la llibertat autèntica. Com que el romanticisme és una manera de sentir i concebre la naturalesa, la vida i l'home mateix, aquest moviment artístic és molt heterogeni i es presenta de manera diferent i singular en cada país on es desenvolupa; fins i tot dins d'una mateixa nació es desenvolupen diferents tendències que es projecten també en totes les arts.
• Es va desenvolupar fonamentalment a la primera meitat del segle XIX.
• Es va estendre des d'Alemanya a Anglaterra, França, Itàlia, Espanya, Rússia, Polònia, Estats Units i les joves repúbliques hispanoamericanes.
• Posteriorment, es fragmentà i va anar evolucionant en diversos corrents, com el Parnasianisme, el Simbolisme, el Decadentisme o el Prerrafaelisme, englobades totes elles dins la denominació general de Post-romanticisme.
• Posteriorment, un dels corrents avantguardistes del segle XX, el Surrealisme, portà a l'extrem els postulats romàntics.
• El Romanticisme va ser una reacció contra l'esperit racional i hipercrític de la Il·lustració i el Neoclassicisme.
• Gran apreciació de les coses personals, un subjectivisme i individualisme absolut, un culte al jo fonamental i al caràcter nacional, en contraposició a la universalitat i sociabilitat de la Il·lustració del segle XVIII.
• Els màxims exponents romàntics són, amb freqüència, prototipus de rebel·lia (Don Joan, el pirata, Prometeu).
• El Romanticisme anteposava abans de tot:

-La major importància del sentiment enfront la raó.

-La forta tendència nacionalista de cada país.

-La del liberalisme en contraposició al despotisme il·lustrat.

-La de l'originalitat en contra la tradició grecollatina.

-La creativitat enfront a la imitació neoclàssica.

-L'obra imperfecta, inacabada i oberta en lloc a l'obra perfecta, conclosa i tancada.