Anàlisi de la Gioconda.

La Gioconda.
En el quadre si veu una dona reposant asseguda amb un lleu somriure a la cara. Al fons hi ha un paisatge relaxant i lluminós en segons quins punts.
.Cronologia: 1503 - 1506
.Autor: Leonardo Da Vinci
.Actualment es troba al museu de Loure a París.
.Dimensions: 77x53 cm
.Suport: Fusta d’àlber.
.Material: Oli sobre taula
.Les faccions de la cara, les mans i els plecs de la roba estan ben definides amb detalls, però el fons està diferenciat per la varietat de colors i es veuen com difuminats.
.Colors dominants: Predomina els colors càlids, com és en la seva pell i el fons, encara que també s’hi poden veure tons blaus i foscos com en el vestit el cabell i una petita part del fons.
.És un quadre realista, amb colors harmònics i fa servir contrastos entre pell i roba.
.No és un quadre equilibrat, la distribució dels volums dins d’aquest estan més carregats al cantó esquerra.
.Hi ha profunditat que s’aconsegueix dibuixant la dona més gran que fa que sembli que està més endavant que el paisatge.
.La perspectiva frontal.
.La seva finalitat és decorativa.
.Les línies estructurals de l’obra es dirigeixen al seu cap, que és el punt de coincidencia i central que té el quadre. No suggereixen moviments, per tan és estàtic.
.El focus de llum és artificial i es centra en la cara i el pit.
.Gènere pictòric: Retrat.
.Té la intenció de mostrar tranquilitat, ja que el paisatge és relaxant, estable i ella està en una posició sedentària.
.Estil i característiques de l’obra: Renaixament Italià
·Estil i característiques de l’autor (Leonardo Da Vinci): Es caracateritza per l'ús subtil dels esfumats de colors, el coneixement profund de l'anatomia humana i animal, de la botànica i la geologia, la utilització que feia de la llum, l'interès per la fisonomia, la capacitat de reflectir la manera com els humans utilitzen el registre de les emocions i les expressions gestuals. Dominava sobretot la tècnica del «*sfumato» i la combinació d'ombres i llums. Totes aquestes qualitats apareixen reunides en obres com La Gioconda, El Sant Sopar i La Mare de Déu de les roques
·L’obra es un reflex de la bellesa divina i de l’època que s’encamina a elaborar formes de vida i actituds existencials.

*Sfumato: Aquesta tècnica es coneix amb el nom de sfumato, i consisteix a prescindir dels resseguiments nets i precisos del Quattrocento per embolcallar-ho tot en una espècie de boira imprecisa que «esfuma» els perfils, crea la impressió d'estar totalment immersos dins l'atmosfera de l'obra i fa que sembli que la figura té tres dimensions.