Barroc: Velázquez.

Anàlisi d'una obra de Velàzquez.

LAS MENINAS

Aquest quadre està pintat a l'oli sobre un llenç, muntat sobre un bastidor de fusta de 3,21 metres d'alt per 2,81 d'ample. Hi han estudis radiogràfics que demostren que s'han corretgit nombroses vegades la postura dels personatges, aquest fet mostra l'ús de la tècnica de venècia de pintar directament el quadre sense fer esbossos ni dibuixos previs amb varies capes de pintura.

La pintura es va realitzar entre 1655 i 1656 amb unes mesures de 318 cm d'alt amb 276 d'ample. Se'ns mostra una habitació rectangular en penombra, il · luminat per la llum que penetra a través de les finestres laterals i per les portes del fons. En la porta més visible hi ha l'aposentador de la reina, el qual sembla que contempli l'escena.

Entre les dues portes trobem un mirall on es reflecteix una imatge. A l'extrem esquerre del quadre apareix Velázquez,amb la paleta i el pinzell, mirant un punt en concret que nosaltres no podem veure. És com si mirés cap a nosaltres. Al seu costat apareix una primera menina de la reina, vestida d'un blau verdós, li ofereix a la infanta Margarida un gerro de fang. La infanta,vestida de seda blanca amb adorns vermells dirigeix ​​la seva mirada fora del quadre, al igual que Velàzquez. La perspectiva i l'enquadrament feien fixar l'espectador en un punt de l'espai exterior al quadre. El punt de vista preferencial es troba descentrat respecte a l'eix, a la zona més il · luminada de la paret del fons.

Es considera aquest llenç com una culminació de l'ilusionisme modern, de les maneres de veure i de la reflexió pictòrica. Molts el consideren un retrat naturalista de la realitat d'allò més graciós. El pintor retrata de manera passiva el quadre, com si es tractés d'una fotografía d'una càmera. 

Resum del Barroc.

EL BARROC

Al segle XVII i principis del XVIII, l’idealisme característic del Renaixement va deixar pas a una visió del món molt més pessimista. Els artistes del barroc van tendir a exagerar l’expressió dels personatges, a destacar els contrastos i a recrear-se en els detalls. L’art barroc és l’estil dominant del període. Va ser un procés desenvolupat entre dues formes del classicisme: la del Renaixement i la de l’era racionalista.

Arquitectura.
L’arquitectura barroca destaca per l’exuberància i la teatralitat. Els arquitectes es preocupaven per l’espai on s’havien d’ubicar els edificis que construïen.
Ells, abandonen les línies regulars dels edificis renaixentistes i imposen un estil marcat per les formes dinàmiques i complexes. En el cas dels temples, es torçaven les columnes, es trencaven i es corbaven els frontons, es creaven grans escalinates i enormes columnates, etc, perquè es volia atreure l’atenció del públic per fer-lo passar a l’interior.

Esculura.
L'escultura barroca es caracteritza pel moviment, per l’expressió dels sentiments extrems al rostre, per la teatralitat dels gestos i per un realisme cru.
La concepció del cos humà s’allunya del cànon grecoromà. La màxima preocupació és el realisme i, per tant, l’expressivitat de les figures, que s’aconsegueix amb contorsions, postures forçades i la representació del moviment.

Pintura.
La pintura barroca es caracteritza pel realisme dels personatges, es dóna molta importància a la llum que fa ressaltar les figures sobre la penombra del quadre. S’accentuen les línies diagonals que creen inestabilitat i moviment sobre la tela.

Barroc.

Anàlisi de la Gioconda.

La Gioconda.
En el quadre si veu una dona reposant asseguda amb un lleu somriure a la cara. Al fons hi ha un paisatge relaxant i lluminós en segons quins punts.
.Cronologia: 1503 - 1506
.Autor: Leonardo Da Vinci
.Actualment es troba al museu de Loure a París.
.Dimensions: 77x53 cm
.Suport: Fusta d’àlber.
.Material: Oli sobre taula
.Les faccions de la cara, les mans i els plecs de la roba estan ben definides amb detalls, però el fons està diferenciat per la varietat de colors i es veuen com difuminats.
.Colors dominants: Predomina els colors càlids, com és en la seva pell i el fons, encara que també s’hi poden veure tons blaus i foscos com en el vestit el cabell i una petita part del fons.
.És un quadre realista, amb colors harmònics i fa servir contrastos entre pell i roba.
.No és un quadre equilibrat, la distribució dels volums dins d’aquest estan més carregats al cantó esquerra.
.Hi ha profunditat que s’aconsegueix dibuixant la dona més gran que fa que sembli que està més endavant que el paisatge.
.La perspectiva frontal.
.La seva finalitat és decorativa.
.Les línies estructurals de l’obra es dirigeixen al seu cap, que és el punt de coincidencia i central que té el quadre. No suggereixen moviments, per tan és estàtic.
.El focus de llum és artificial i es centra en la cara i el pit.
.Gènere pictòric: Retrat.
.Té la intenció de mostrar tranquilitat, ja que el paisatge és relaxant, estable i ella està en una posició sedentària.
.Estil i característiques de l’obra: Renaixament Italià
·Estil i característiques de l’autor (Leonardo Da Vinci): Es caracateritza per l'ús subtil dels esfumats de colors, el coneixement profund de l'anatomia humana i animal, de la botànica i la geologia, la utilització que feia de la llum, l'interès per la fisonomia, la capacitat de reflectir la manera com els humans utilitzen el registre de les emocions i les expressions gestuals. Dominava sobretot la tècnica del «*sfumato» i la combinació d'ombres i llums. Totes aquestes qualitats apareixen reunides en obres com La Gioconda, El Sant Sopar i La Mare de Déu de les roques
·L’obra es un reflex de la bellesa divina i de l’època que s’encamina a elaborar formes de vida i actituds existencials.

*Sfumato: Aquesta tècnica es coneix amb el nom de sfumato, i consisteix a prescindir dels resseguiments nets i precisos del Quattrocento per embolcallar-ho tot en una espècie de boira imprecisa que «esfuma» els perfils, crea la impressió d'estar totalment immersos dins l'atmosfera de l'obra i fa que sembli que la figura té tres dimensions.

Cinqueccento.

Quattrocento.