dimarts, 20 de desembre del 2011
dilluns, 19 de desembre del 2011
Preguntes característiques de l'art romànic,
Caracerìstiques de l'art romànic
Definició i característiques1. On i quan apareix l'art romànic?
Al segle X,a l’Europa Occidental.
2. Quines característiques comunes va tenir l'art romànic?
-Formes simples i austeres
-Sobrietat en la decoració
-Preocupació per la simetria i per les proporcions.
L'arquitectura
1. Quins trets caracteritzen l'arquitectura romànica?
En les esglèsies:
-Planta de creu llatina
-Absis o petites capelles circulars .
-Sostre en forma de volta de canó mitjançant arcs de mig punt.
-Murs massissos, baixos i amb finestres petites .
-Contraforts de reforç dels murs a l’exterior .
2. Quines dependències tenia un monestir romànic?
-L’església.
-El claustre, un pati amb jardí central .
-L’escriptori, on els copistes reproduïen els manuscrits.
-El refectori, on els monjos menjaven.
-La sala capitular, on es feien reunions.
-L’hostatgeria que acollia pelegrins i viatgers.
L'escultura
1. Quina era la funció de l'escultura romànica?
Decorar els edificis religiosos.
2. Quin material era emprat per l'escultura?
Fusta i Pedra
3. Quina era la temàtica recurrent de l'escultura?
La Religió, L’Infern i El mal.
La pintura.
1. Quines eren les característiques principals de la pintura romànica?
-Influència d’art Bizantí
-Ús de tècnica al fresc
-Colors Plans
-Imatges rígides, hieràtiques
-Abscència de fons o de paisatges.
2. Quina era la funció principal de la pintura?
Evangelitzadora.
3. Quina tècnica es feia servir a la pintura?
El fresc.
Característiques de l'art romanic.
ART ROMÀNIC.
Art Romànic: Va aparèixer a Europa Occidental al segle X.
L’any 1000 es va acollir amb terror i expectatives apocalíptiques per part d’alguns sectors de la població. En superar aquesta fase de por i del mil·lenari de la mort de Jesucrist es va provocar una renovació en l’art.
El nou estil és eminentment religiós.
Els trets més comuns són: - Formes simples i austeres.
-Sobrietat en la decoració.
-Preocupació per la simetria i les proporcions.
L’estil llombard, provinent del nord d’Itàlia, va influir molt en l’estil romànic català.
L’edifici més representatiu del romànic és: Sant Esteve d’Olius.
Arquitectura.
Edificis característics: Monestirs i esglèsies.
-Monestir romànic:
·L’esglèsia, on els monjo resaven.
·El claustre, pati amb jardí central.
·L’escriptori, on els copistes reprodueixen manuscrits.
·El reflectori, on els monjos mengen.
·La sala capitular, on es fan les reunions.
·L’hostatgeria, acull els pelegrins i viatgers.
·El monestir de Santa Maria de Ripoll.
-Esglèsia romànica:
·Planta de creu llatina.
·Absis o petites capelles.
·Sostre (volta de canó), per mitjà d’arcs de mig punt.
·Murs massissos, baixos i finestres petites.
·Contraforts que reforçaven l’exterior.
·Destaquen les esglèsies de monestir de Poblet i de Santa Creus.
La pintura i l’escultura.
Servien per representar passatges de les sagrades escriptures, perquè els analfabets (la majoria de la població) entenguéssin els sermons i ensenyaments.
Al final del Romànic es fan representacions més naturalistes, la pintura al mural de Catalunya va ser la més important del seu gènere.
-Escultura: servia per decorar els edificis religiosos. A l’interior d’esglèsies i de monestirs les escultures eren de fusa i representaven, sobretot, marededéus, crucifixions i davallaments.
En els exteriors es decoraven els pòrtics i els capitells de pedra, en els que s’esculpien monstres i éssers fantàstics amb l’objectiu de representar l’infern i el mal.
Característiques:
·Figuras hieràtiques, rígides i inexpresives.
·Adaptació dels personatges al marc arquitectònic.
·Ús de la policromía.
·Absència de perspectiva.
·Horror Vacui.
·Us de la perspectiva jeràrquica.
·Tendència de la geometrització i simetria de les formes.
-Pintura:
Estils.
·Francoromànic: Influència de les miniatures: més naturalisme escènic, detallisme, expressivitat, moviment i espontanietat. Fons clars.
·Bizantí: Falta de moviment i efectes especials. Hieratisme i rigidesa, frontalitat, estilització de les figures, grandesa compositiva i simetria. Monumentalitat.
Caracteristiques:
·Influència de l’art bizantí.
·Ús de la tècnica del fresc.
·Poc domini de la perspectiva.
·Colors plans.
·Imatges rígides, hieràtiques.
·Absència de fons o de paisatges.
Art Romànic: Va aparèixer a Europa Occidental al segle X.
L’any 1000 es va acollir amb terror i expectatives apocalíptiques per part d’alguns sectors de la població. En superar aquesta fase de por i del mil·lenari de la mort de Jesucrist es va provocar una renovació en l’art.
El nou estil és eminentment religiós.
Els trets més comuns són: - Formes simples i austeres.
-Sobrietat en la decoració.
-Preocupació per la simetria i les proporcions.
L’estil llombard, provinent del nord d’Itàlia, va influir molt en l’estil romànic català.
L’edifici més representatiu del romànic és: Sant Esteve d’Olius.
Arquitectura.
Edificis característics: Monestirs i esglèsies.
-Monestir romànic:
·L’esglèsia, on els monjo resaven.
·El claustre, pati amb jardí central.
·L’escriptori, on els copistes reprodueixen manuscrits.
·El reflectori, on els monjos mengen.
·La sala capitular, on es fan les reunions.
·L’hostatgeria, acull els pelegrins i viatgers.
·El monestir de Santa Maria de Ripoll.
-Esglèsia romànica:
·Planta de creu llatina.
·Absis o petites capelles.
·Sostre (volta de canó), per mitjà d’arcs de mig punt.
·Murs massissos, baixos i finestres petites.
·Contraforts que reforçaven l’exterior.
·Destaquen les esglèsies de monestir de Poblet i de Santa Creus.
La pintura i l’escultura.
Servien per representar passatges de les sagrades escriptures, perquè els analfabets (la majoria de la població) entenguéssin els sermons i ensenyaments.
Al final del Romànic es fan representacions més naturalistes, la pintura al mural de Catalunya va ser la més important del seu gènere.
-Escultura: servia per decorar els edificis religiosos. A l’interior d’esglèsies i de monestirs les escultures eren de fusa i representaven, sobretot, marededéus, crucifixions i davallaments.
En els exteriors es decoraven els pòrtics i els capitells de pedra, en els que s’esculpien monstres i éssers fantàstics amb l’objectiu de representar l’infern i el mal.
Característiques:
·Figuras hieràtiques, rígides i inexpresives.
·Adaptació dels personatges al marc arquitectònic.
·Ús de la policromía.
·Absència de perspectiva.
·Horror Vacui.
·Us de la perspectiva jeràrquica.
·Tendència de la geometrització i simetria de les formes.
-Pintura:
Estils.
·Francoromànic: Influència de les miniatures: més naturalisme escènic, detallisme, expressivitat, moviment i espontanietat. Fons clars.
·Bizantí: Falta de moviment i efectes especials. Hieratisme i rigidesa, frontalitat, estilització de les figures, grandesa compositiva i simetria. Monumentalitat.
Caracteristiques:
·Influència de l’art bizantí.
·Ús de la tècnica del fresc.
·Poc domini de la perspectiva.
·Colors plans.
·Imatges rígides, hieràtiques.
·Absència de fons o de paisatges.
dimarts, 13 de desembre del 2011
Resum Art Romànic.
La fragmentació política de l'imperi Romà
L’any 395 l’Imperi Romà es va dividir en 2 territoris independents:
-L’Imperi Romà d’Orient
-L’Imperi Romà d’Occident
El 476 l’Imperi s’enfonsà a causa de les invasions dels pobles germànics.
I es va fer una repartició política:
-Imperi Bizantí, continuació de l’imperi Romà d’Orient.
-L’Europa occidental, dividida en diversos regnes germànics.
-Els dominis musulmans, fruit dels territoris conquerits pels àrabs o per pobles convertits a l’islam
L'imperi Bizantí
L’imperi Romà d’Orient passa a ser l’imperi Bizantí.
L’emperador Justinià I el Gran, va intentar reconstruir l’antic imperi Romà al voltant de la Mediterrània.
La seva màxima esplendor se situa entre el 867 i el 1059, en què esdevingué una gran potència militar i comercial a la Mediterrània.Tot i que es produeix la separació de l’Església de Roma i l’Església Ortodoxa.
Al final del segle XI entrà en decadència; els musulmans van aconseguir molts territoris i els turcs van prendre Bizanci el 1453.
El naixement de l'islam
Els àrabs eren un poble originari de la península d’Aràbia, situada entre la mar Roja i el golf Pèrsic. Al segle VI estava format pels pobles de l’est, que eren nòmades i es dedicaven a la ramaderia, i els de l’oest, que eren sedentaris, vivien en ciutats i treballaven en l’agricultura i el comerç.
Els àrabs eren politeistes: el santuari més important era la Meca.
Al segle VII va sorgir l’islam, religió monoteista predicada per Mahoma que es va convertir en el cap polític i religiós dels musulmans.
La conquesta de la Península Ibèrica
La conquesta àrab del regne visigot va iniciar-se l’any 711, i ja el 715 els musulmans havien conquerit la major part del territori.
L’expansió islàmica s’estengué fins a la Gàl·lia, on van ser derrotats pels francs a la batalla de Poitiers, l’any 732.
La resta de la Península va quedar sota el domini del califat omeia i va rebre el nom de l'Àndalus, i esdevingué una gran potència cultural i econòmica a l’Europa occidental.
A partir del segle XI l’Àndalus passà per diferents etapes de divisions territorials independents i de reagrupaments parcials. La seva desaparició es va consumar el 1492 quan els Reis Catòlics van conquerir el regne de Granada.
Els orígens de Catalunya
Els visigots es van establir a la peninsula Ibèrica al desaparèixer l’Imperi Romà d’Occident.
L’entrada a Catalunya es va produir al començament del segle V. Les ciutats i els territoris que les envoltaven eren governats pels bisbes i els governadors visigots.
Els musulmans van envair Catalunya al començament del segle VIII. Van canviar algunes coses, però van respectar les creences i els costums dels seus habitants.
Al principi del segle IX els comtes catalans, sense l’ajut dels reis francs, es van anar afeblint per la proximitat de la frontera de l’Àndalus i pel creixent poder de la noblesa. Barcelona es va enfortir econòmicament gràcies a la recaptació de les paries, al control sobre el comerç amb l’islam i l’encunyació de moneda.
En conseqüència, els nobles van veure disminuït el seu poder vers el comte i es declararen vassalls.
La revolució feudal
A partir del segle XI, el feudalisme és el sistema que configura l’organització política i social de la major part dels països de l'Occident europeu.
Aquest sistema apareix per diversos motius:
-Els reis de l’època no disposen de prou recursos per a mantenir el control administratiu del territori ni tampoc d’exèrcit suficient per a defensar-lo.
-Per això, concedeixen la propietat territorial als nobles en pagament dels serveis de defensa de la població.
-La noblesa aconsegueix que les terres siguin hereditàries.
Així s’origina el feudalisme: el territori que es lliura al noble és el feu i la persona que el rep, el vassall.
Organització de la societat feudal
La societat feudal s’organitza en tres estaments: oratores, bellatores i laboratores, i alhora, es divideix entre els vassalls privilegiats i els que no ho són.
Els privilegiats són els que tenen feus i vassalls a les seves ordres i no han de pagar imposts, poden dur armament, imparteixen justícia i no treballen. Pertanyen a dos dels tres estaments:
-Els bellatores (els qui lluiten), que està integrat per nobles i cavallers.
-Els oratores (els qui preguen), que està format per la clerecia.
Els no privilegiats són els laboratores (els qui treballen), que han de mantenir els privilegiats amb el seu treball. Aquest estament es divideix en:
-Vilans, camperols lliures i treballen les terres dels senyors feudals, han de pagar al propietari, una part de la collita. Tenen moltes obligacions com dedicar un determinat nombre de dies a l’any a treballar les terres exclusives del senyor, pagar per l’ús del molí..., i, a més, l’església els reclama una desena part de la collita. -Serfs, no són lliures sinó que pertanyen al senyor des que neixen. També els vilans poden convertir-se en serfs si no paguen els imposts corresponents. Els serfs necessiten permís del senyor per a tot: casar-se, abandonar les terres, llegar béns als fills…
La pau i la treva de Déu
Els canvis fruit de la revolució feudal afecten l’organització social medieval i provoquen la desorganització general i moltes guerres entre nobles. L’església convoca assemblees amb l’objectiu de frenar la violència de les guerres entre senyors i pacificar els territoris. La treva de Déu imposa la prohibició de cometre actes violents en determinats dies de la setmana i durant algunes festivitats religioses senyalades.
El domini feudal
El domini és la terra del senyor feudal i es divideix en dues parts:
-El domini directe. Comprèn les terres més bones del feu.
-El domini útil. És el territori que treballen a compte propi els vilans.
Per augmentar les rendes, construeix el molí per a moldre els cereals , el forn per a coure el pa i la ferreria per a fabricar eines agrícoles en la reserva senyoria.
El vassallatge
Els privilegiats estableixen pactes de fidelitat entre ells, el vassallatge.
Els grans nobles juren fidelitat al monarca , i, alhora, els senyors que tenen vassalls a qui han repartit feus més petits, reben el jurament de vassallatge .
L’acte del jurament, ratificat per l’Església té dues parts:
- l’homenatge
-la investidura
La decadéncia dels nuclis urbans
A principi del feudalisme, la societat europea és pagesa i viu en masos o viles petites.
Les ciutats estan despoblades i en decadència i la seva població es redueix a:
-Autoritats polítiques i eclesiàstiques.
-Artesans urbans, que treballen per a les autoritats.
Són ciutats emmurallades i s’organitzen al voltant del palau reial i de la catedral, amb carrers estrets i places petites.El mercats s’instal·len a les places i el comerç es basa sobretot en productes de luxe. L’intercanvi entre les ciutats i el món rural és gairebé inexistent.
L'eclosió de la societat urbana
Al llarg dels segles XII i XIII el món feudal, agrari i tancat, va deixant pas a una societat més dinàmica que es concentra, sobretot, a les ciutats.
En aquests segles, els habitants de les ciutats es diversifiquen i així trobem:
-Artesans, que treballen en la manufactura i venda directa d’objectes diversos.
-Comerciants, encarregats del comerç local o de llarga distància.
-Nobles, senyors feudals, que tenen el poder polític del nucli urbà.
Els comerciants van acumulant grans fortunes transportant productes a contrades on no n’hi ha. Els descobriments de noves rutes comercials i de noves terres fan incrementar els negocis, generant grans riqueses en mans d’uns pocs, els burgesos.
Els nobles no poden enriquir-se al mateix ritme que els burgesos i això provoca que els hagin de cedir part del seu poder i compartir-hi el govern polític de la ciutat.
L’any 395 l’Imperi Romà es va dividir en 2 territoris independents:
-L’Imperi Romà d’Orient
-L’Imperi Romà d’Occident
El 476 l’Imperi s’enfonsà a causa de les invasions dels pobles germànics.
I es va fer una repartició política:
-Imperi Bizantí, continuació de l’imperi Romà d’Orient.
-L’Europa occidental, dividida en diversos regnes germànics.
-Els dominis musulmans, fruit dels territoris conquerits pels àrabs o per pobles convertits a l’islam
L'imperi Bizantí
L’imperi Romà d’Orient passa a ser l’imperi Bizantí.
L’emperador Justinià I el Gran, va intentar reconstruir l’antic imperi Romà al voltant de la Mediterrània.
La seva màxima esplendor se situa entre el 867 i el 1059, en què esdevingué una gran potència militar i comercial a la Mediterrània.Tot i que es produeix la separació de l’Església de Roma i l’Església Ortodoxa.
Al final del segle XI entrà en decadència; els musulmans van aconseguir molts territoris i els turcs van prendre Bizanci el 1453.
El naixement de l'islam
Els àrabs eren un poble originari de la península d’Aràbia, situada entre la mar Roja i el golf Pèrsic. Al segle VI estava format pels pobles de l’est, que eren nòmades i es dedicaven a la ramaderia, i els de l’oest, que eren sedentaris, vivien en ciutats i treballaven en l’agricultura i el comerç.
Els àrabs eren politeistes: el santuari més important era la Meca.
Al segle VII va sorgir l’islam, religió monoteista predicada per Mahoma que es va convertir en el cap polític i religiós dels musulmans.
La conquesta de la Península Ibèrica
La conquesta àrab del regne visigot va iniciar-se l’any 711, i ja el 715 els musulmans havien conquerit la major part del territori.
L’expansió islàmica s’estengué fins a la Gàl·lia, on van ser derrotats pels francs a la batalla de Poitiers, l’any 732.
La resta de la Península va quedar sota el domini del califat omeia i va rebre el nom de l'Àndalus, i esdevingué una gran potència cultural i econòmica a l’Europa occidental.
A partir del segle XI l’Àndalus passà per diferents etapes de divisions territorials independents i de reagrupaments parcials. La seva desaparició es va consumar el 1492 quan els Reis Catòlics van conquerir el regne de Granada.
Els orígens de Catalunya
Els visigots es van establir a la peninsula Ibèrica al desaparèixer l’Imperi Romà d’Occident.
L’entrada a Catalunya es va produir al començament del segle V. Les ciutats i els territoris que les envoltaven eren governats pels bisbes i els governadors visigots.
Els musulmans van envair Catalunya al començament del segle VIII. Van canviar algunes coses, però van respectar les creences i els costums dels seus habitants.
Al principi del segle IX els comtes catalans, sense l’ajut dels reis francs, es van anar afeblint per la proximitat de la frontera de l’Àndalus i pel creixent poder de la noblesa. Barcelona es va enfortir econòmicament gràcies a la recaptació de les paries, al control sobre el comerç amb l’islam i l’encunyació de moneda.
En conseqüència, els nobles van veure disminuït el seu poder vers el comte i es declararen vassalls.
La revolució feudal
A partir del segle XI, el feudalisme és el sistema que configura l’organització política i social de la major part dels països de l'Occident europeu.
Aquest sistema apareix per diversos motius:
-Els reis de l’època no disposen de prou recursos per a mantenir el control administratiu del territori ni tampoc d’exèrcit suficient per a defensar-lo.
-Per això, concedeixen la propietat territorial als nobles en pagament dels serveis de defensa de la població.
-La noblesa aconsegueix que les terres siguin hereditàries.
Així s’origina el feudalisme: el territori que es lliura al noble és el feu i la persona que el rep, el vassall.
Organització de la societat feudal
La societat feudal s’organitza en tres estaments: oratores, bellatores i laboratores, i alhora, es divideix entre els vassalls privilegiats i els que no ho són.
Els privilegiats són els que tenen feus i vassalls a les seves ordres i no han de pagar imposts, poden dur armament, imparteixen justícia i no treballen. Pertanyen a dos dels tres estaments:
-Els bellatores (els qui lluiten), que està integrat per nobles i cavallers.
-Els oratores (els qui preguen), que està format per la clerecia.
Els no privilegiats són els laboratores (els qui treballen), que han de mantenir els privilegiats amb el seu treball. Aquest estament es divideix en:
-Vilans, camperols lliures i treballen les terres dels senyors feudals, han de pagar al propietari, una part de la collita. Tenen moltes obligacions com dedicar un determinat nombre de dies a l’any a treballar les terres exclusives del senyor, pagar per l’ús del molí..., i, a més, l’església els reclama una desena part de la collita. -Serfs, no són lliures sinó que pertanyen al senyor des que neixen. També els vilans poden convertir-se en serfs si no paguen els imposts corresponents. Els serfs necessiten permís del senyor per a tot: casar-se, abandonar les terres, llegar béns als fills…
La pau i la treva de Déu
Els canvis fruit de la revolució feudal afecten l’organització social medieval i provoquen la desorganització general i moltes guerres entre nobles. L’església convoca assemblees amb l’objectiu de frenar la violència de les guerres entre senyors i pacificar els territoris. La treva de Déu imposa la prohibició de cometre actes violents en determinats dies de la setmana i durant algunes festivitats religioses senyalades.
El domini feudal
El domini és la terra del senyor feudal i es divideix en dues parts:
-El domini directe. Comprèn les terres més bones del feu.
-El domini útil. És el territori que treballen a compte propi els vilans.
Per augmentar les rendes, construeix el molí per a moldre els cereals , el forn per a coure el pa i la ferreria per a fabricar eines agrícoles en la reserva senyoria.
El vassallatge
Els privilegiats estableixen pactes de fidelitat entre ells, el vassallatge.
Els grans nobles juren fidelitat al monarca , i, alhora, els senyors que tenen vassalls a qui han repartit feus més petits, reben el jurament de vassallatge .
L’acte del jurament, ratificat per l’Església té dues parts:
- l’homenatge
-la investidura
La decadéncia dels nuclis urbans
A principi del feudalisme, la societat europea és pagesa i viu en masos o viles petites.
Les ciutats estan despoblades i en decadència i la seva població es redueix a:
-Autoritats polítiques i eclesiàstiques.
-Artesans urbans, que treballen per a les autoritats.
Són ciutats emmurallades i s’organitzen al voltant del palau reial i de la catedral, amb carrers estrets i places petites.El mercats s’instal·len a les places i el comerç es basa sobretot en productes de luxe. L’intercanvi entre les ciutats i el món rural és gairebé inexistent.
L'eclosió de la societat urbana
Al llarg dels segles XII i XIII el món feudal, agrari i tancat, va deixant pas a una societat més dinàmica que es concentra, sobretot, a les ciutats.
En aquests segles, els habitants de les ciutats es diversifiquen i així trobem:
-Artesans, que treballen en la manufactura i venda directa d’objectes diversos.
-Comerciants, encarregats del comerç local o de llarga distància.
-Nobles, senyors feudals, que tenen el poder polític del nucli urbà.
Els comerciants van acumulant grans fortunes transportant productes a contrades on no n’hi ha. Els descobriments de noves rutes comercials i de noves terres fan incrementar els negocis, generant grans riqueses en mans d’uns pocs, els burgesos.
Els nobles no poden enriquir-se al mateix ritme que els burgesos i això provoca que els hagin de cedir part del seu poder i compartir-hi el govern polític de la ciutat.
dimarts, 22 de novembre del 2011
divendres, 18 de novembre del 2011
dimarts, 15 de novembre del 2011
dimarts, 8 de novembre del 2011
Fonts documentals.
URL’S ART EGIPCI:
http://www.auradigital.net/web/Historia-i-art/Historia-de-l-art-/-Egipte/lart-egipci.html
En aquesta web podem trobar-hi les característiques generals de l’art egipci, la concepció de la figura, la representació espacial, el cànon en pintura i escultura, les funcions que pot tenir l’art i molts altres detalls que poden ser útils perquè aprenguis com treballaven en aquella època.
http://www.xtec.cat/~rherna24/ud_apr02.htm
Aquesta web està molt bé, ja que pots veure per mitjà d’un fris cronològic la època en que es va produir l’art egipci te’n dóna una mica d’informació complementada amb imatges. A més a més et dóna un recull de webs on pots anar per ampliar la teva recerca.
http://www.fjavier.es/arte/antigua/egipto.htm
Aquí pots aprendre sobre la història d’egipte, la seva societat, l’art que utilitzaven i la seva geografia per mitjà de mapes, imatges, i algún text.
URL’S ART GREC:
http://www.xtec.es/~jarrimad/grecia/grecia.html
En aquesta web pots trobar diferents tipus d’escultures i arquitectures dels diferents periòdes de l’estil grec i comparar-los. De cada obra te’n dona una pàgina d’informació bastant àmplia.
http://www.enciclopedia.cat/fitxa_v2.jsp?NDCHEC=0231363
Aquí t’ensenyen els tipus d’art grec que hi ha i te’n explica quatre coses de cadascún d’ells.
URL’S ART ROMÀ:
http://www.enciclopedia.cat/fitxa_v2.jsp?NDCHEC=0208603
Com a bona web enciclopèdica, en aquesta url pots trobar la definició d’art romà amb algun detall de les seves característiques.
http://www.xtec.cat/~jarrimad/roma/roma.html
Aquí et parla de les grans èpoques de l’art romà, la societat en que es trobaven i es documenta amb algun mapa.
http://www.xtec.cat/~mpuigpe1/art_catala/roma.htm
En aquesta web podem trobar-hi informació de les restes que queden de l’art romà a les diferents parts de Catalunya i amb imatges.
http://www.auradigital.net/web/Historia-i-art/Historia-de-l-art-/-Egipte/lart-egipci.html
En aquesta web podem trobar-hi les característiques generals de l’art egipci, la concepció de la figura, la representació espacial, el cànon en pintura i escultura, les funcions que pot tenir l’art i molts altres detalls que poden ser útils perquè aprenguis com treballaven en aquella època.
http://www.xtec.cat/~rherna24/ud_apr02.htm
Aquesta web està molt bé, ja que pots veure per mitjà d’un fris cronològic la època en que es va produir l’art egipci te’n dóna una mica d’informació complementada amb imatges. A més a més et dóna un recull de webs on pots anar per ampliar la teva recerca.
http://www.fjavier.es/arte/antigua/egipto.htm
Aquí pots aprendre sobre la història d’egipte, la seva societat, l’art que utilitzaven i la seva geografia per mitjà de mapes, imatges, i algún text.
URL’S ART GREC:
http://www.xtec.es/~jarrimad/grecia/grecia.html
En aquesta web pots trobar diferents tipus d’escultures i arquitectures dels diferents periòdes de l’estil grec i comparar-los. De cada obra te’n dona una pàgina d’informació bastant àmplia.
http://www.enciclopedia.cat/fitxa_v2.jsp?NDCHEC=0231363
Aquí t’ensenyen els tipus d’art grec que hi ha i te’n explica quatre coses de cadascún d’ells.
URL’S ART ROMÀ:
http://www.enciclopedia.cat/fitxa_v2.jsp?NDCHEC=0208603
Com a bona web enciclopèdica, en aquesta url pots trobar la definició d’art romà amb algun detall de les seves característiques.
http://www.xtec.cat/~jarrimad/roma/roma.html
Aquí et parla de les grans èpoques de l’art romà, la societat en que es trobaven i es documenta amb algun mapa.
http://www.xtec.cat/~mpuigpe1/art_catala/roma.htm
En aquesta web podem trobar-hi informació de les restes que queden de l’art romà a les diferents parts de Catalunya i amb imatges.
Prehistòria.
1. Indica quin tipus de megàlit és el més abundant a Catalunya i explica la funció: Els dòlmens i els menhirs.
El Dòlmen és una construcció de pedra semblant a una gran taula de pedra, és un tipus de monument funerari (eren tombes col·lectives). Tenen grans pedres verticals que en sostenen una d'horitzontal.
El Menhir és una gran pedra vertical. L'utilitzaven per matar els traïdors, per marca límits territorials i per cerimònies religioses (especialment funeràries).
2. Escriu les dates aproximades dels esdeveniments següents:
- L'Homo erectus
descobreix el foc. → PALEOLÍTIC l’any 300000 - Apareixen les primeres manifestacions artístiques.
→PALEOLÍTIC entre 20.000 i 15.000 - L'agricultura sorgeix en el Creixent Fèrtil. →NEOLÍTIC
l’any 4.000
- Els éssers humans inicien l'activitat metal·lúrgica.
→EDAT DELS METALLS l’any 4.000
3. Fes un informe sobre aquesta imatge:
Venus de Willendorf, és una estatua femenina de 20.000 o 22.000 anys
d’antiguitat. L’obra porta el nom del lloc de la vora del Danubi, on va ser
descoberta el 1908 per l’arqueòleg austríac, Josef Szombathy.
És una figura obesa, amb el ventre ample i els pits enormes. Aquesta imatge de la dona gorda completament nua també era usual en les escultures egípcies, gregues i babilòniques del període Neolític, i és la més coneguda de les venus paleolíticas.
Va ser esculpida en pedra calcària. Està pintada en vermell/ocre.d’antiguitat. L’obra porta el nom del lloc de la vora del Danubi, on va ser
descoberta el 1908 per l’arqueòleg austríac, Josef Szombathy.
És una figura obesa, amb el ventre ample i els pits enormes. Aquesta imatge de la dona gorda completament nua també era usual en les escultures egípcies, gregues i babilòniques del període Neolític, i és la més coneguda de les venus paleolíticas.
a.1) On es troben aquestes pintures?
A les parets i sostres de les coves prehistòriques. (aquestes a l'àrea del litoral mediterrani de la Península Ibèrica)
a.2) A quin tipus de pintura rupestre corresponen?
A les que representen escenes de cacera o de recol·lecció, i inclouen la figura humana.
A les que representen escenes de cacera o de recol·lecció, i inclouen la figura humana.
b) Descriu l’escena i comenta la possible finalitat d’aquestes pintures:
Representa una escena de caça, i la finalitat és marcar el seu territori o explicar aquesta història.
divendres, 28 d’octubre del 2011
Anàlisi obra renaixentista (Naixement de Venus).
El naixement de venus, és una obra pictòrica on s’hi pot observar una dona nua amb un cabell llarguíssim que li tapa el pubis. A la seva esquerra hi ha Zéfir (déu del vent de l’oest) i Clòris (pàl·lid) i a la seva dreta la deesa de la primavera (Flora).
El va pintar Sandro Botticelli l’any 1485. Al principi es localitzava a Vila di Castello, actualment a Galleria degli Uffizi (Florència).
Estava prohibida la representació d’aquesta obra en la seva època, la mateixa en la que estaven en plena guerra política
En aquesta pintura hi apareixen quatre personatges, i explica una història. Representa la terra el mar i l’aire.
El suport utilitzat és un llenç de 285,5 x 184 cm, la tècnica pictòrica és el tremp.
Aquesta pintura té molta vivacitat gràcies als seus colors clars i expressa molt de moviment, per els gests... sobretot perquè els tres personatges que envolten a Venus estàn suspesos en l’aire.
Sando Boticelli en va fer més d’ella i de la mateixa temàtica.
El tema és mitològic, l’objectiu de l’autor era representar irrealitat en la seva obra i explicar una història.
Va pintar-se per encàrrec d’un membre de la familia Medici, per decorar un dels seus palaus d’oci en el camp. És una pintura figurativa. Dóna sensació de força però a la vegada de debilitat, també d’inestabilitat...
Vol transmetre irrealitat. És una història irreal explicada en una pintura.
El va pintar Sandro Botticelli l’any 1485. Al principi es localitzava a Vila di Castello, actualment a Galleria degli Uffizi (Florència).
Estava prohibida la representació d’aquesta obra en la seva època, la mateixa en la que estaven en plena guerra política
En aquesta pintura hi apareixen quatre personatges, i explica una història. Representa la terra el mar i l’aire.
El suport utilitzat és un llenç de 285,5 x 184 cm, la tècnica pictòrica és el tremp.
Aquesta pintura té molta vivacitat gràcies als seus colors clars i expressa molt de moviment, per els gests... sobretot perquè els tres personatges que envolten a Venus estàn suspesos en l’aire.
Sando Boticelli en va fer més d’ella i de la mateixa temàtica.
El tema és mitològic, l’objectiu de l’autor era representar irrealitat en la seva obra i explicar una història.
Va pintar-se per encàrrec d’un membre de la familia Medici, per decorar un dels seus palaus d’oci en el camp. És una pintura figurativa. Dóna sensació de força però a la vegada de debilitat, també d’inestabilitat...
Vol transmetre irrealitat. És una història irreal explicada en una pintura.
Anàlisi d'una obra neoclàssica (La noia de la perla).
Aquesta obra pictòria s’anomena La noia de la Perla i si veu una noia amb una perla d’arrecada. Va ser pintada l’any 1665 pel pintor Johannes Vermeer. Actualment es troba situada al Museu Mauritshuis, La Haia. És una de les seves obres més famoses, la model d’aquest quadre és d’identitad descuneguda, per desgracia. Ella vesteix una jaqueta de tonalitats brunes i groguenques en la qual sobresurt el coll blanc de la camisa,
i cobreix el seu cap amb un turbant blau del qual cau un drap d'intens color
groc, creant un contrast cromàtic. La gran perla que li ha donat nom adorna la
seva orella, recollint el brillant reflex de la llum que n'il·lumina el rostre.
És una pintura a l’oli amb un suport de tela blanca. El fons de l’obra és
totalment negre per resaltar a la noia i a la perla que duu posada. Per
lexpressió de la cara de la noia poden persebre que està en repós. L’obra te com
particularitat, l'expreció de la cara de la noia. És destil neoclàssic. En un
principi no tenia cap finalitat però a acabat sent la portada d'un llibre. Té
com a simbologia la gran perla que li ha donat nom i que adorna la seva orella,
recollint el brillant reflex de la llum que n'il·lumina el rostre. Ens transmet
sensació d’inseguretat. Com a conclusió podem dir que va ser un gran mèrit per l’autor , ja que el llibre, el qual l’obra n’és la portada, ha triunfat molt.
i cobreix el seu cap amb un turbant blau del qual cau un drap d'intens color
groc, creant un contrast cromàtic. La gran perla que li ha donat nom adorna la
seva orella, recollint el brillant reflex de la llum que n'il·lumina el rostre.
És una pintura a l’oli amb un suport de tela blanca. El fons de l’obra és
totalment negre per resaltar a la noia i a la perla que duu posada. Per
lexpressió de la cara de la noia poden persebre que està en repós. L’obra te com
particularitat, l'expreció de la cara de la noia. És destil neoclàssic. En un
principi no tenia cap finalitat però a acabat sent la portada d'un llibre. Té
com a simbologia la gran perla que li ha donat nom i que adorna la seva orella,
recollint el brillant reflex de la llum que n'il·lumina el rostre. Ens transmet
sensació d’inseguretat. Com a conclusió podem dir que va ser un gran mèrit per l’autor , ja que el llibre, el qual l’obra n’és la portada, ha triunfat molt.
dimarts, 25 d’octubre del 2011
divendres, 21 d’octubre del 2011
Tècniques pictòriques.
La pintura mural
La pintura mural al fresc consisteix en aplicar els colors dissolts en aigua de calç sobre el mur, que haurà d'estar preparat i humit.
Els colors s’han d’aplicar ràpidament perquè no poden haver rectificacions. I el secat és mol ràpid.
El fresc és constituït a partir de diverses capes.
Pintura al cavallet
Es diu al caballet perquè l'artista col·loca el quadre en un suport anomenat cavallet que pot ser de fusta, tela, paper, etc.
Pintura al tremp
S'usa aigua per dissoldre els colors i s'afegeix un aglutinant.
El seu suport és la pedra, fusta metall, cartró, etc. Però avans, s'hade preparar amb la imprima.
Pintura a l'oli
Com la mateixa paraula diu, s'utilitza oli per diluir els colors i s'aplica amb teles com el lli i el cànem.
La pintura mural al fresc consisteix en aplicar els colors dissolts en aigua de calç sobre el mur, que haurà d'estar preparat i humit.
Els colors s’han d’aplicar ràpidament perquè no poden haver rectificacions. I el secat és mol ràpid.
El fresc és constituït a partir de diverses capes.
Pintura al cavallet
Es diu al caballet perquè l'artista col·loca el quadre en un suport anomenat cavallet que pot ser de fusta, tela, paper, etc.
Pintura al tremp
S'usa aigua per dissoldre els colors i s'afegeix un aglutinant.
El seu suport és la pedra, fusta metall, cartró, etc. Però avans, s'hade preparar amb la imprima.
Pintura a l'oli
Com la mateixa paraula diu, s'utilitza oli per diluir els colors i s'aplica amb teles com el lli i el cànem.
La acuarel·la són substàncies solubles en aigua i goma aràbiga. La tècnica és treball amb colors transparents. Predomina el tema del pasiatge.
dimarts, 18 d’octubre del 2011
dijous, 13 d’octubre del 2011
Escultura Discobulus.
L’escultura escollida és: Discobulus (Discòbol), és un home completament nu, fent llançament de disc amb una de les dues cames flexionades, va ser creada l’any 455 a.C. El seu autor va ser Mirón de Eleuteras i aquesta obra està ubicada a Londres, en el British Museum. Aquesta època és la del màxim esplendor d’Atenes, quan la ciutat dirigeix la aliança militar de la lliga de Delos. La ciutat es gastava molts diners en escultures, sobretot la dels homenatges als vencedors atlètics. Aquesta estàtua representa moviment, té un disc a la mà dreta. Els materials utilitzats són Marbre i Bronze. La seva tècnica escultòrica és exempta, és a dir, es pot veure desde qualsevol punt. Fa 1,53m d’alt i té forma de zigzag, està dempeus. La escultura és monocroma i expressa moviment i força. És d’estil grec clàssic.
Miró trencà els canons de l’escultura arcaica però discobulus es veu molt influenciada per aquesta. El tema de l’escultura tracta sobre el moment decisiu d’un llençament de disc(ideal atlètic del poeta). Era destinat a ser exposat en públic, perquè tothom que havia guanyat un competició atlètica ho pogués veure. Els elements que té són trets del cos humà a la manera dels antic egipcis. Pèricles va ser qui l’encarregà, i anava adreçada al jove atleta Jacint, que morí en uns jocs dedicats a Apol·lo. Hi podem observar varies influències artístiques com: escultura arcaica, vasos de ceràmica pintats i estatues petites de bronze. Comunica sensació de força, seguretat, dinamisme, estabilitat. Com a conclusió podem dir que representa molt la època en la que es va fer.
Miró trencà els canons de l’escultura arcaica però discobulus es veu molt influenciada per aquesta. El tema de l’escultura tracta sobre el moment decisiu d’un llençament de disc(ideal atlètic del poeta). Era destinat a ser exposat en públic, perquè tothom que havia guanyat un competició atlètica ho pogués veure. Els elements que té són trets del cos humà a la manera dels antic egipcis. Pèricles va ser qui l’encarregà, i anava adreçada al jove atleta Jacint, que morí en uns jocs dedicats a Apol·lo. Hi podem observar varies influències artístiques com: escultura arcaica, vasos de ceràmica pintats i estatues petites de bronze. Comunica sensació de força, seguretat, dinamisme, estabilitat. Com a conclusió podem dir que representa molt la època en la que es va fer.
Escultura de David.
Es tracta d’una obra on apareix un home nu, agafant un drap per darrere l’esquena i que està al costat d’una soca d’arbre. L’escultura va ser creada entre el 1501 i el 1504 per Miquel Àngel Buonarotti, i es troba exposada a la Galeria de l’Academia de Florència.
Es va crear en un context històric en que Itàlia es trobava en la segona guerra de Nàpols, per tant, vivien en les condicions pròpies d’una guerra, dures.
El material amb el que s’ha esculpit és el marbre. L’autor va passar directament d’uns estudis de preparació, on incluia esborranys i dibuixos, a esculpir la obra exempta dreta. Medeix uns 5’7 m d’altura, i es una obra que es troba en repòs i no està en tensió, ja que transmet tranquil·litat.
És una escultura monòcroma, es a dir, que només té un sol color i la llum és natural.
Està arrepenjat al peu dret, generant un “contrapposto” i fent que la part esquerra es balancegi cap a la dreta. El cap mira cap a l’esquerra mentre que els seus ombros estant orientats cap endavant.
Comparació de l’escultura de David amb la Pietat.
Els dos estàn en repòs, són monòcromes, exemptes, de marbre i es troben a Itàlia, però tot i això tenen algunes diferències, com ara que la pietat es una obra sedent i en grup i la de David no.
El tema es bíblic i te una finalitat només visual. Es va encarregar per la Òpera de Duomo de la Catedral de Santa Maria del Fiore de Florència. Va ser acollit com a simbol de la república de Florència d’avant l’hegemonia dels seus derrotats dirigents.
Es una escultura semifigurativa, perquè hi apareix només un tronc d’arbre, i això és un element de la realitat. Com a conclusió podem dir que l’escultura de David és una escultura en repós i que te un singnificat històric.
Es va crear en un context històric en que Itàlia es trobava en la segona guerra de Nàpols, per tant, vivien en les condicions pròpies d’una guerra, dures.
El material amb el que s’ha esculpit és el marbre. L’autor va passar directament d’uns estudis de preparació, on incluia esborranys i dibuixos, a esculpir la obra exempta dreta. Medeix uns 5’7 m d’altura, i es una obra que es troba en repòs i no està en tensió, ja que transmet tranquil·litat.
És una escultura monòcroma, es a dir, que només té un sol color i la llum és natural.
Està arrepenjat al peu dret, generant un “contrapposto” i fent que la part esquerra es balancegi cap a la dreta. El cap mira cap a l’esquerra mentre que els seus ombros estant orientats cap endavant.
Comparació de l’escultura de David amb la Pietat.
Els dos estàn en repòs, són monòcromes, exemptes, de marbre i es troben a Itàlia, però tot i això tenen algunes diferències, com ara que la pietat es una obra sedent i en grup i la de David no.
El tema es bíblic i te una finalitat només visual. Es va encarregar per la Òpera de Duomo de la Catedral de Santa Maria del Fiore de Florència. Va ser acollit com a simbol de la república de Florència d’avant l’hegemonia dels seus derrotats dirigents.
Es una escultura semifigurativa, perquè hi apareix només un tronc d’arbre, i això és un element de la realitat. Com a conclusió podem dir que l’escultura de David és una escultura en repós i que te un singnificat històric.
Tècniques escultòriques.
- La talla en fusta: És senzilla, però molt presisa, s'ha d'anar amb compte de no tallar més del que es vol.
- La talla en pedra: És molt complicada ja que pesa molt i s'utilitzen eines més parilloses.
- El modelatge amb fang: Jo crec que és el més facil, ja que s'ha de anar afeigin trossos de fang i formant la forma desitjada i les eines que s'utilitzen no són gaire perilloses.
- L'escultura de bronze: Crec que és la més complicada ja que s'han de fer molts de passos i els materials i les eines són molt perillosos.
dimarts, 11 d’octubre del 2011
Anàlisi de la catedral de Notre-Dame.
Notre Dame, situada a París, va ser creada el 1191 per l’arquitecte mestre de Chartres. Va ser dedicada a la verge María (Notre-Dame és la forrma francesa de Nostra Senyora) i té simbologia cristiana. Es troba envoltada per les aigues del riu Sena.
La planta té forma de creu llatina orientada cap on surt el Sol i la constitueixen vint-i-una capelles i tres naus que no es distingeixen des de la façana i la nau principal és la de més altitud. En aquesta si situen les taules de l’Evangeli, i a la part Nord de la catedral hi ha un santuari.
Està creada amb pedra i el seu sistema constructiu és arquitrevat i voltat, constituint així l’estil gòtic de la catedral.
Com a finestres, hi podem trobar grans vitralls amb escenes de la Bíblia i són en forma d’arcs punxeguts. La rossassa que és la que més es veu està situada a la part central de la façana principal.
Hi ha quatre portes, però els tres portals principals són el de la Verge, el del Judici i el de Sta. Anne, i a part en el creuer Nord, hi ha la porta Roja.
Notre-Dame té bàsicament columnes i al sostre diverses voltes de creuer, i a la façana hi podem trobar bastantes gàrgoles, figures i escultures d’animals que als turistes els hi agrada fotografiar.
La planta té forma de creu llatina orientada cap on surt el Sol i la constitueixen vint-i-una capelles i tres naus que no es distingeixen des de la façana i la nau principal és la de més altitud. En aquesta si situen les taules de l’Evangeli, i a la part Nord de la catedral hi ha un santuari.
Està creada amb pedra i el seu sistema constructiu és arquitrevat i voltat, constituint així l’estil gòtic de la catedral.
Com a finestres, hi podem trobar grans vitralls amb escenes de la Bíblia i són en forma d’arcs punxeguts. La rossassa que és la que més es veu està situada a la part central de la façana principal.
Hi ha quatre portes, però els tres portals principals són el de la Verge, el del Judici i el de Sta. Anne, i a part en el creuer Nord, hi ha la porta Roja.
Notre-Dame té bàsicament columnes i al sostre diverses voltes de creuer, i a la façana hi podem trobar bastantes gàrgoles, figures i escultures d’animals que als turistes els hi agrada fotografiar.
 |
| NOTRE-DAME |
Subscriure's a:
Missatges (Atom)